“
Som conscients que tenim un paper rellevant en la lluita per la igualtat entre nenes i nens, entre dones i homes, un paper que ha d’anar més enllà de la sensibilització, hem de ser transformadors de consciències des del exemple, eradicar aquesta desigualtat passa per tenir-la present en tots i cada un dels nostres actes, passa per no permetre cap cometari, acció… que deixi a la dona en un estat inferior a l’home.
Passa per incorporar la visió de gènere, com a entitat; en el pla estratègic, en els objectius de les programacions de tots i cada un dels grups d’edat, dins els consells de Direcció, en la redacció de qualsevol circular, cartell publicitari, a les xarxes socials… 
Avui dia 8 de març, volem fer visible i volem donar un espai privilegiat a tantes i tantes dones que formen o han format part de les nostres vides, dones “anònimes”, senzilles, humils, que ens han donat tant a canvi de tan poc. Heroïnes que dia a dia s’encaren a les dificultats que la vida els ha posat al davant, dones que han contribuït a fer-nos com som, que ens han ensenyat, que ens han deixat empremtes que passegem amb orgull i honor.
Dones que han deixat enrere, al seu país d’origen, que han deixat tot i tant, mogudes per l’amor cap a les seves filles i els seus fills, per poder-los brindar un present (i un futur) millor que el que elles han tingut.
Dones lluitadores, incansables, supervivents de situacions inconfessables, dones extraordinàries que s’amaguen rere rostres cansats però incansables a la vegada.
Dones admirables que regalen cada dia el millor dels seus somriures quan recullen a les seves filles i als seus fills a les 20h del vespre, després de llargues e injustes jornades laborals.
Nosaltres tenim la sort, com a equip i com a Entitat, d’aprendre cada dia d’aquestes gairebé 300 històries de dones que tenen nom, rostre i famílies, que són exemple de lluita, de superació, d’amor a la vida. Tenim la sort d’acompanyar-les i d’aprendre d’elles dia rere dia. 
Com a educadores, com a educadors, com a ciutadans i com a ciutadanes hem d’assumir doncs, la nostre responsabilitat i el nostre compromís, entorn la discriminació de gènere, una realitat palpant, una realitat present de forma constant, al carrer, a l’escola, als centres educatius, als mitjans de comunicació a dreta i esquerra d’allà on vulguis mirar.
Els nens i les nenes del grup de petits del Casal, els de 3, 4 i 5 anys, juguen indistintament, amb nines i ninos, juguen amb els trens, amb la cuina, es disfressen de princeses, de cavallers… entre elles i ells no es qüestionen, no s’escandalitzen…
On comença doncs la discriminació de gènere?
“;