MAGAZÍN 8 DE MARÇ DEL 2020

Hem consolidat ja dues dates imprescindibles on fer molt soroll reivindicatiu, el 25 de novembre i el 8 de març. Hem incorporat en el nostre Pla Estratègic el treball entorn la igualtat de gènere i la mirada feminista, de la mateixa manera que aquest objectiu és transversal a totes les intervencions i programacions dels equips educatius. Ens estem formant en materia de gènere i en perspectiva feminista, hem organitzat unes jornades obertes on parlàvem de l’accés a la pornografia de joves i adolescents i com aquest afecta a les relacions sexo-afectives amb tots els matisos pertinents referents a la cosificació de la dona, a la dona com a objecte sexual, etc.

Enguany tenim previst iniciar un procés de Pla d’Igualtat que ens permetrà encara més ser conscients de les nostres males  praxis i planificar accions per a que aquestes siguin millorades.

Ens agradaria poder tenir present en el dia d’avui (i tota la resta de l’any) la lluita de totes les feministes i de tots els feminismes, les  interseccionalitats que ens travessen de manera directa i les que travessen a les nostres companyes, ja sigui per la condició de racialitzades, migrades, lesbianes, bisexuals i trans, discapacitades, i el llarg etcetera que segur que ens deixem.

Denunciem també totes les formes de racisme i exigim la derogació de la llei d’estrangeria que afecta a tantes de les dones amb les que compartim vida. Aquesta llei criminalitza les persones migrants i les estigmatitza.

Exigim la protecció a les supervivents dels processos de migració, de la trata, de les violències masclistes, exigim la derogació de les polítiques de fronteres; viure és un dret.

Denunciem la precarietat laboral, les desigualtats de gènere en el món laboral, les diferents violències que s’executen, l'assetjament sexual, els salaris baixos, la explotació…

Exigim més polítiques públiques i recursos que posin la mirada en el bon tracte institucional vers les dones i que reconegui cada  dona com a persona individual amb necessitats individuals. Una atenció que no criminalitzi ni revictimitzi, que no jutgi. 

De la mateixa manera, exigim un reconeixement a totes aquelles professionals dels recursos que treballen amb dones, sectors clarament feminitzats però que en la majoria dels casos estan liderats i dirigits per homes. Sovint s’oblida que les cures també han d’existir entre el col·lectiu de les professionals.

Volem i exigim una aposta clara en polítiques educatives, que d'una banda formin a les persones docents i agents educatius en materia afectivo sexual i de gènere i d’ altra incloguin en els projectes educatius de forma obligatoria l’acompanyament a la infància i adolescència en entorns que els facin ser lliures i es reconeguin en les seves diversitats sexuals i de gènere. S’ha de trencar amb la idea d’encaixar en identitats i sexualitats binaries i normatives.

Volem construir societats lliures de violències masclistes e institucionals, volem trencar amb l'heteropatriarcat, volem entorns lliures de racismes, de LGTBIfòbia…i volem fer-ho començant per la nostra petita entitat, convençudes que l’educació és l’eina per fer-ho possible, i essent conscients que ens pertoca fer denúncia i ser valentes, com a acte de coresponsabilitat, davant la vulneració de qualsevol dels aspectes manifestats.

AVUI, DEMÀ I CADA DIA, ALÇAREM LA BANDERA FEMINISTA