Article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans (10-12-1948) : “Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com també a la seva família, la salut, el benestar i en especial l’alimentació, el vestit, la vivenda, l’assitència mèdica i els serveis socials necessaris, així mateix també té dret a les assegurances en cas d’atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsitència per circumstància independents a la seva voluntat.”

Avui sortia el sol a la ciutat de L’Hospitalet i la tristor es respira pels carrers, les mirades baixes, la impotència de no poder entendre les gràfiques de la nit passada o la raó de l’entrada de la por i la confrontació al consistori del municipi. La gent durant la nit passada hem qüestionava i es reivindicava gràcies a les xarxes socials sobre el que estava succeint en l’escrutini en els barris i en el conjunt de la ciutat, aquesta mateixa gent amb veu tremolosa apuntava el que ja des de fa temps molts creiem que podia passar, la confrontació, la xenofòbia, el racisme… estaven a casa nostra.

La ciutat de L’Hospitalet i el territori Español, en general, ha assistit des de fa una dècada, a una profunda transformació quant a la composició dels seus veïns i veïnes per l’arribada de treballadors i treballadores d’altres llocs del món. Aquest fenomen, conseqüència de la globalització econòmica patida a escala mundial, és inparable i irreversible i és, a més natural: al llarg de la història de la humanitat les migracions han estat contínues i han modelat continents i cultures, propiciant un enriquiment de suma de cultures i d’històries de vida compartides.
 

El nostre petit país, ric i gran en diversitat de cultures durant molts anys ha estat emissor de treballadors i treballadores cap a Europa, cap a Amèrica, i la resta del món. El desenvolupament econòmic de les últimes dècades i la baixa natalitat han precipitat la necessitat d’invertir aquest procés i convertir-se en un país receptor de població nouvinguda, com qualsevol altre país desenvolupat amb taxes d’immigració molt superiors a la nostra.

Acollir l’arribada de nous veïns i veïnes a la nostra ciutat planteja reptes importants de convivència en la qual tots estem implicats: Administracions, ciutadans i ciutadanes, entitats d’iniciativa social, polítics i polítiques, professors/es, educadors/es, càrrecs públics i la societat en general, etc.

La societat en general ha de respondre de manera responsable i activa, especialment aquelles persones que han estat triades de manera democràtica per representar-la, actuar d’una altra manera s’ha de considerar un atac al conjunt de la societat i a les normes de convivència que la regeixen i pot fomentar xenofòbia i racisme que siguin l’origen d’enfrontaments i fractures socials, que no existeixen a dia d’avui, i que s’han d’evitar pel bé de tota la nostra comunitat en general.

Vull expressar com a Director General de l’Associació Educativa Itaca, però també com a ciutadà la nostra voluntat de treballar, braç a braç, amb les entitats d’iniciativa social, veïnals i amb l’administració pública local i del país perquè les relacions humanes en els barris a la nostra ciutat, es basin, no en el desconeixement i en la desconfiança mútues si no en el respecte, en el diàleg permanents i en la convivència. Aquesta és la opció, la via i l’únic plantejament que ha d’estar en els nostres fulls de ruta per aconseguir igualtat en la diferència i una equitat de drets i deures.

És la nostra responsabilitat com entitats d’iniciativa social, com a ciutadans de L’Hospitalet i de Catalunya combatre i denunciar totes les actituds i discursos xenòfobs, especialment quan es disfressen de solucions de convivència i en canvi atempten contra ella perquè identifiquen immigració amb perillositat social i propicien la fractura social.
Després dels resultats del passat diumenge, crec que tots hem de fer autocrítica, els responsables polítics però també nosaltres, fem una gran tasca social, amb compromís i responsabilitat, en clau integradora i inclusiva, no des del paper si no des de l’acció. Però aquesta feina i el nostre discurs cal exportar-lo de portes cap en fora, cal socialitzar entre els veïns i el barri les raons per les quals treballem i el perquè volem garantir en el nostre cas les oportunitats per tots els infants i joves de la ciutat.

 

Estem en un punt d’inflexió, un moment de dificultat, un moment de por d’allò que succeirà en els propers quatre anys a casa
nostra, però podem fer dos coses, lamentar-nos i quedar-nos immòbils o redefinir l’esperit de la nostra feina, incorporar noves dimensions en els nostres projectes, treballar en la vessant comunitària, traslladar la nostra feina al carrer, sumar forces amb els nostres usuaris, les nostres famílies i junts de la mà generar un mateix crit davant la por, la intolerància i la xenofòbia d’aquells que durant aquests quatre anys de forma democràtica però amb plantejaments il•legals estaran en el nostre municipi.

Tenim l’oportunitat de fer bandera de la nostra ciutat, acollidora durant tota la seva història, no és una opció, forma part del nostre ADN.

Felipe Campos i Rubio
Director General
Associació Educativa Itaca, Entitat d’Utilitat Pública per la Generalitat de Catalunya