Aquest any us portem el manifest col·laboratiu que hem creat entre treballadores i participants de l'entitat
[…]
Etiqueta: igualtat de gènere
MANIFEST 8 DE MARÇ (2022)
DONES DIVERSES: DE LES OPRESSIONS QUE ENS PERSEGUEIXEN I ELS ORGULLS QUE ENS REPRESENTEN
El 8 de març, és aquella dia en el que tenim una cita anual, és aquell dia marcat a l’agenda personal, institucional i social, és aquell dia en el que posem el focus en tot allò que ens atravessa com a dones diverses, però volem deixar clar d’entrada, que el 8 és una data simbòlica per fer més soroll del que fem la resta de l’any, perquè la lluita feminista és i ha de ser cada día, desde tots aquells espais que ocupem, a on ens movem a on ens relacionem.
La lluita feminista hi és present, quan més força tenim per fer incidència i per reivindicar, però també hi és present quan no podem més i decidim parar, per un temps breu, mig o llarg. Hem passat una pandèmia, que encara hi és present, i aquesta no només no ha frenar les desigualtats i opressions de gènere, sinó que les ha accentuat; ha augmentat la violència de gènere, ha augmentat la bretxa salarial, la precarietat laboral, habitacional, pobresa… Que tenen totes, en major mesura, rostre de dona.
Avui, desde l’Associació Educativa Itaca, agafem de nou el micro, per alçar la veu per tot allò que ens atravessa i per fer d'altaveu d’allò que travessa a les nostres companyes; dones, migrades, racialitzades, lesbianes i un llarg etcètera d’ eixos opressors i a la vegada identitats diverses que ens fan orgulloses.
Per tota la llarga llista de discriminacions i eixos interseccionals:
Exigim una educació en igualtat, on els termes; fortalesa, valentia, empatia, cura… deixen de ser assignats a un gènere en concret.
Volem que al món educatiu, formal i no formal, apareguin referents femenines, i referents racialitzades, aquestes existeixen a la història, al món de les lletres, a les arts, a les ciències… Volem veure les pàgines dels llibres de text plens de noms de dona!
Reivindiquem que els càrrecs directius siguin equitatius entre homes i dones, volem una igualtat real i deixar d’ocupar espais només per cumplir la cuota de gènere. L’accés a aquests espais ha de ser en igualtat de condicions.
No volem mai més violències masclistes, ni intimidacions, ni assetjaments.
Reivindiquem el dret a tenir una identitat pròpia i lliure, sense opressions ni discriminacions, trencant, així, amb els estereotips i rols de gènere.
Volem que es reconegui el treball de cures i se’l identifiqui com un bé social i imprescindible dins les societats.
No volem estar predeterminades a pitjors contractes i situacions laborals, assumint aquesta discriminació com a un fet normalitzat.
Denunciem la precarietat dels treballs de cures i de treballadores de la llar, els quals són en la seva major part ocupats per dones migrades.
Volem una societat que eduqui en la diversitat, amb perspectiva de gènere, que permeti ser i sentir-se lliure, una societat que condemni les agressions i discriminacions masclistes i LGTBIfòbiques. Ho volem en la nostra societat i en totes les societats, on en alguns països encara és un delicte o pena de mort estimar a qui vulguis.
Denunciem també totes les formes de racisme i exigim la derogació de la llei d’estrangeria que afecta a tantes de les dones amb les que compartim vida.
Exigim la protecció a les supervivents dels processos de migració, de la trata, de les violències masclistes, exigim la derogació de les polítiques de fronteres; viure és un dret.
Exigim més polítiques públiques i recursos que posin la mirada en el bon tracte institucional vers les dones i que reconegui cada dona com a persona individual amb necessitats individuals. Una atenció que no criminalitzi ni revictimitzi, que no jutgi.
Volem i exigim una aposta clara en polítiques educatives, que d'una banda formin a les persones docents i agents educatius en materia afectivo sexual i de gènere i d’ altra incloguin en els projectes educatius de forma obligatoria l’acompanyament a la infància i adolescència en entorns que els facin ser lliures i es reconeguin en les seves diversitats sexuals i de gènere. S’ha d’oferir una educació on la diversitat sexual i de gènere, vagi més enllà del binarisme i normativitat, reconèixer referents és imprescindible per reconeixe’s a una mateixa.
Volem viure en una societat lliure, on no haver de passar més por ni als carrers, ni a les feines, ni a casa, ni als espais públics. Que per arribar al mateix lloc que arriben ells hi anem amb el mateix pes a les esquenes i pujant el mateix nombre d’esglaons.
Volem una societat lliure de masclisme i patriarcat i ho volem per nosaltres i per les nostres companyes d'aquí, d’allà i d’arreu, les que coneixem i les que no, les nostres veïnes de barri i les nostres companyes de l’altre punta del món que no coneixem.
Com deia Angela Davis una dona, negra, lesbiana, activista, política:
“No hi ha un feminisme, sinó molts. El feminisme eficaç ha de lluitar contra la homofobia, l'explotació de classe, raça i gènere”
Però com totes sabem i repetim, el 8M no és cosa d’un sol dia. És per això que des de la Comissió d’Igualtat i Gènere d’Itaca, hem estat fent diverses activitats al llarg de la setmana:
LES ARRELS DE LES NOSTRES AVANTPASSDES
Reflexionant entre totes sobre el 8M vam adonar-nos que el que ens venia al cap en pensar en dones treballadores, automàticament, eren referències familiars (mares, àvies, besàvies…); per això vam plantejar una dinàmica en la que elles fossin les protagonistes.
L’activitat que vam realitzar finalment, convidava a participar a totes les dones vinculades a l’entitat que volguessin gaudir d’un espai obert a la reflexió i la consciència respecte el paper que van tenir les nostres avantpassades. Però això no va ser tot! També vam considerar necessari llençar una mirada al futur per plantejar-nos com volíem que fos el món per les nostres filles.
Després de reflexionar plegades i posar els conceptes en comú, vam crear aquest mural:
I per reforçar aquesta idea de lluita continua i elevar la importància de la data més enllà del dia puntual, va sorgir una iniciativa audiovisual destinada al nostre perfil d’Instagram:
DONEM VEU A DIFERENTS DONES DEL BARRI
Quina millor manera de teixir un fil comunitari i extés al llarg de la setmana que publicant a Instagram cada dia una píndola informativa? Des de la comissió vam creure que el concepte “cada dia, una dona, cada dia, una veu” era una bona manera de plasmar i donar a conèixer les diferents realitats que han viscut algunes dones vinculades a l’entitat.
El primer vídeo va ser el de l’Arianne i la Judith, les dues mares de l’Enaira, que ens explicaven la seva realitat familiar i el seu concepte d’estima.
El segon, va plasmar la realitat de la Saima, dona que actua com a pont entre la comunitat pakistanesa i les diferents entitats del barri.
En tercer lloc, vam poder conèixer la trajectòria de vida de la Mari Pau, una dona que va dedicar la seva vida a ser mestra, monja i activista.
Finalment, vam voler incloure una mirada al futur amb la veu de la Halima-María, i així visibilitzar un missatge clar a tenir en compte:
“Ningú ens dirà les dones què podem dir. Som lliures.”
Estem molt agraïdes d’haver pogut comptar amb elles per dur a terme aquesta iniciativa. A més, va ser molt enriquidor poder escoltar-les, compartir una estona amb elles i en definitiva, conèixer-les!
A banda d’això, l’entitat es va guarnir de lila gràcies a les manualitats realitzades per les diferents franges:
Petites vam fer l’hora del conte, llegint el llibre “Cuentos de buenas noches para niñas rebeldes” d’Amelia Earhart. A banda, vam fer avions amb material reciclat emulant al concepte de llibertat tan lligat al 8M.
Menudes vam conscienciar-nos de què és molt important tenir present cada dia els conceptes que van lligats a la data. No tolerarem que hi hagi més llàgrimes per agressions masclistes, ni el 8M ni cap dia.
Mitjans 1 vam elevar el concepte del mural amb la creació d’un mural 3D!
Per aconseguir-ho, vam pensar en diferents dones referents i en els conceptes que podien simbolitzar-les per així acabar creant una obra que ho englobés.
Mitjans 2 vam crear un gran símbol feminista format per papallones amb els nostres desitjos respecte a la realitat de les dones.
Amb aquesta metàfora, vam reflectir un dels pilars fonamentals del 8M i la lluita feminista: la col·lectivitat.
Mitjans 3 vam reflexionar què volia dir per nosaltres el 8M per acabar creant un mural ple de conceptes i figures clau de la data.
I amb això, un any més, continuem fent passes endavant cap al camí de la igualtat, educant els infants de la nostra entitat en la importància del feminisme i de la data del 8M.
No ens cansarem mai d’intentar posar la nostra llavor per construïr un futur més just.
[…]
Avui no és un dia de felicitació ni de celebració, avui és un dia de reivindicació, de denúncia i d’alçar la veu per les que no ho poden fer. El dia en que el 8 de març pugui ser un dia de celebració, serà el dia en que la igualtat entre gèneres sigui una realitat.
[…]
Un nen de 8 anys del Casal opina que les nenes del seu grup no poden jugar a futbol.
Una nena de 7, li diu al seu educador referent que el color de la seva samarreta (rosa) és de nenes.
Els i les joves del Casal, escolten i legitimitzen èxits musicals del moment, plens de missatges amb connotacions clarament discriminatòries cap a la dona.
Les assistents a les reunions de famílies, són en el seu 95% dones.
L’equip de treballadores i treballadors de l’entitat, molt conscienciats amb la discriminació de gènere, en la seva majoria no utilitza el doble gènere ni quan parla ni quan escriu.
Una nena de 7, li diu al seu educador referent que el color de la seva samarreta (rosa) és de nenes.
Els i les joves del Casal, escolten i legitimitzen èxits musicals del moment, plens de missatges amb connotacions clarament discriminatòries cap a la dona.
Les assistents a les reunions de famílies, són en el seu 95% dones.
L’equip de treballadores i treballadors de l’entitat, molt conscienciats amb la discriminació de gènere, en la seva majoria no utilitza el doble gènere ni quan parla ni quan escriu.
[…]
Read More… from Dones; les grans heroïnes del nostre dia a dia